Vòmits de gel

És el teu cos
que em cou,
i prou que ho saps,
amb la cremor del vòmit
que puja ventre amunt,
urpes de gel, i fàstic
esgotador i negre.

Ara

El silenci corcat
ens pluvisqueja
encenalls crus,
remors de falques
i carícies
agòniques
i eixutes.

Abans, sí, abans...
Potser ho recordes.
Humits, els llavis,
curosos, abocats
als cossos plens;
petons tibants
de fam i llum,
i espai de glaç
i boira ardent,
i sang que cerca
batecs de carn,
i crits de sal,
abans,
urgida i dolça.

Si volies la sang

Si volies la sang, només,

el càstic,

el tall abrupte i sec

de la mort densa,

no entenc el teu posat: 

la imatge, freda,

distant, assedegada;

la flor, captiva, tova,

dels teus llavis,

l'instant glaçat del bes,

profund, terrible.

No entenc, ja t'ho dic ara,

que el meu alè

no et mengi tot per dintre,

merda, amor;

no t'ofegui de glops

de fluxe i semen.

Si volies ma mort,

el meu plaer sencer,

follar-me l'ànima,

per què ara sento, 

digues, als meus llavis,

la cendra eixuta, 

esquerpa, dolça,

que em permets olorar

pels llençols bruts, 

pel teu cos absent, 

odiós, dormit,

suau, el puta, plaent.

El teu cos, la meva
ànima...

Teseu

La fosca carn, el cau
ferit de mil records estranys,
de flors i sangs
obertes. Les meves mans,
el fil de pa i de llum;
el monstre,
capgirat a la vida.
La meva espasa. Dol,
pessic d'amor i de fugida
dolça, triomfant... humida!

Pòrtic per a Les cançons d'Ariadna, de Salvador Espriu

Esquena de silenci

Esquena de silenci, humida
semença de sorpresa
i de plaer,
llum, cobdícia fosca,
ferma,
ganivet assedegat
de fer sagnar els teus llavis
dolçament, amb gotes
engruixides
de vermell sobtat i ple.
Boca que et busca
i fon
glops de saliva fresca
amb la memòria tova
d'estimar el teu cos,
subjecte
de sintaxi acarnissada.

Amor i mort

Les flors negres podran
adormir-se als teus peus
i somiar pel teu cos
raigs de llum
i de goig.

Ja s'esten la remor
que se'm fa lletra i cant
per pujar per la pell
estimada
i absent.

El teu bes encendrà
en els pètals porucs
un foc mort de verí
cobejat
i assassí.

I farem cap plegats
per l'ombrívol camí
que s'amaga pel mur
solitari
i dolgut.

Penúltimo dolor

Penúltimo dolor, frontera de mi boca
y del deseo. Cálida soledad,
abrazo lóbrego y ausente,
límite de mis manos y mi aurora.
Dónde la destrucción de tantos besos,
la voz deshabitada y seca,
dónde la llama viva de quererte.

Penúltimo dolor: fiera alegría,
espacio de celestes ambiciones,
de migratorias esperanzas,
alma de fuente y agua desbocada,
tú siempre aquí, junto a mi mediodía,
presencia edificada,
cumbre de luz altiva y noble.

Extradició

Lliuraràs als meus llavis
la veu, humida i tèbia,
la buidor de la llengua,
serp xopa d'ombres.

I beuré pel teu ventre
espills porucs de llunes,
estels captius que vetllen
gemecs tancats als somnis,
crits esclaus fets de goig.

Amagaves els cossos
petits dels mots fugits,
lladres muts que extradites
a la presó dolça
del somriure que t'obro.

Lliures vull les paraules,
els espais que les cames
envaeixen al llit fresc i nu.
Siguin ara, estimada,
ocells d'ales daurades,
vols plaents de les pells
tatuades de sons i de llum!

Amor

Sobre la teva veu,
la llum i els ulls,
tancats i tips
d'engrunes de silenci que s'esmuny
pels cabells foscos de l'oblit.

El camí de tendresa que la boca
et guarneix de lluïssor humida i fresca,
la cremor fugissera,
la fiblada plaent que els teus mugrons
regalimen de neu somiada i tova.

El teu cos habitat,
càlid i viu,
goig tremolós,
cim dels dolços ofecs,
delers, desitjos.

El diamant de l'orgasme
fúlgid i pur com una aurora,
net, poderós,
com una espasa.

Después de amarte

Camino de la luz, cristal de tiempo,
olor oscuro de las bocas,
otra vez encontradas
en la quietud suave del beso, en el que brotan
palabras húmedas como raíces.

No te aguarda el invierno ni la muerte,
no te quiebra la agonía transparente del viento,
la envidia azul de las gaviotas.

Deja la sal crispada en las heridas,
en la grieta lasciva
del deseo, ese cachorro
enfermizo y suave
como tus senos de lluvia.

Todo tu cuerpo, sí, todo tu cuerpo
como una imagen empapada,
una sombra sudorosa, excitada,
prevenida, taciturna. Habitable.

Toda la espada negra del placer
su amable filo, la espera deslizada,
las blancas manos invisibles
que acarician los labios de la muerte.
Mi cuerpo, derribado
en el lecho sinuoso del olvido.

Espuma de silencio, pozo que abisma nubes detenidas,
hierro de alcoba. Dolor, fiel y preciso.
Después de amarte.