Si volies la sang, només,
el càstic,
el tall abrupte i sec
de la mort densa,
no entenc el teu posat:
la imatge, freda,
distant, assedegada;
la flor, captiva, tova,
dels teus llavis,
l'instant glaçat del bes,
profund, terrible.
No entenc, ja t'ho dic ara,
que el meu alè
no et mengi tot per dintre,
merda, amor;
no t'ofegui de glops
de fluxe i semen.
Si volies ma mort,
el meu plaer sencer,
follar-me l'ànima,
per què ara sento,
digues, als meus llavis,
la cendra eixuta,
esquerpa, dolça,
que em permets olorar
pels llençols bruts,
pel teu cos absent,
odiós, dormit,
suau, el puta, plaent.
El teu cos, la meva
ànima...
ànima...
No hay comentarios:
Publicar un comentario