Aigua d'amor

El mar es la fredor,
el cant furiós, l'escuma, llibertat,
fortor de la simbiosi de les ànimes
i el temps fugit i nou
i tendrement
cansat cap a la mort,
la solitud, la negra
cançó del teu costat, amor, dels cossos.

No menjarem la set
dels dits pietosos,
que busquen el relleu de lletres cegues,
i no beurem la fam
dels ulls curosos,
que cerquen el volum de llums callades.

I nedarem els vents
de cels porucs,
les aigües amargoses de les nits antigues;
i morirem plegats, aimia, la vida
desfeta en gel cremant,
en plors de foc, i riures esplendents.