Cançó d'amor i oblit

Arribarà la llum
com una espasa
de sorolls apagats i, encara més,
el temps mateix, el tall flexible
de la mort i el silenci.

Arribarà l'aigua,
tal una flor cansada,
a besar dels teus llavis
la desolada set, la fonda
cançó d'amor i oblit.

Quina olor blanquejada,
Quin espai de tenebra.

I el mar, adormint-se,
sota la nit, immensa
ferida de sang definitiva.