Mostrando entradas con la etiqueta amor sexo poesia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta amor sexo poesia. Mostrar todas las entradas

domingo, 14 de marzo de 2010

Espriu

M'ofeguen, ànima meva, a voltes
aquests silencis fràgils dels teus mots,
cossos grisencs, polits,
gairebé ombres esteses
amb set d'Hades. Em vessen
una estretor per dins,
una fredor que crema
dolçament la pell d'una memòria nova.

Dibuixen ara un vol
de nou encuriosits
per les esquenes d'aquest cel suau de març,
tot escampant pels núvols
rampells eixuts que branden
espases d'una llum antiga i cega.

Ah, les paraules! Tot i l'antigor resseca,
i tenir els ulls ja potser buits i orfes,
irisen les espurnes del meu cor,
de nou feliç en veure't a tu,
bonica tal com la nit nua,
tot albirant a la mirada teva antics corrents
de noblesa de sang secreta i tendra.

Sepharad, escolta'ns ara tu,
nau vella entre les aigües
de la vida i la mort,
la nostra veu dempeus et crida,
et fa ofrena de llavis,
vermells i oberts,
dels nostres cossos,
llaurats i escrits amb traços
semblants als ulls nascuts en tu
vora la mar d'Empúries i dins el blat oceànic.

Fa molt de temps, recordes?
la sang vessada de germans
va teixir fils en els teus solcs, curosos
més tard de beure neta
la puresa nova, ploguda pacientment.

Al bell mig del teu cos sagrat,
trenat tot de ferides i de somnis
s'aplegaran les nostres boques
i aquestes veus et cobriran de llum,
vent amunt enfilades,
com flames que incendien
només ja un cor, un cant, un temps de vida.

domingo, 31 de enero de 2010

Amor en la memoria

Me enamora tu muerte
deslumbrada,
ese amor, que desgrana por tu cuerpo
sus cadenas de viento incandescente,
que desboca y exalta mediodías
en sus lanzas de luz,
cenitalmente.

Qué arrabales de flores,
qué repliegues de noche,
dulce y tensa,
qué exaltado vaivén de sol herido,
qué espaciosa marea,
limpia y clara.

Por tu boca los ángeles ponían
un clarín de relumbres renacidos,
ciega espada de estrellas desprendidas.

Y en mi boca
fue el silencio por fin una delicia;
la muerte, sin embargo,
apenas nada.
El placer esculpía
densamente al mirarte
un espacio erizado de perfiles,
un deseo insaciable
y una patria:
la memoria innombrable de quererte.

domingo, 3 de enero de 2010

Calado como estoy de tu recuerdo

Tienes en los ojos
las puertas mismas del infierno,
suaves, y ya abiertas
para tragar silencio.
Miel tibia
iluminada de lóbrego deseo.

En la boca sepultas
sueños y vino, espejos,
noche lenta y ardiente.
Calma oscura que embriaga,
tiznada de palabras y humo seco.

Recuerda bien mi cuerpo atado a ti,
sediento, sucio
de tanto amor,
manchado de mentiras y de tiempo.

Tus ojos y tu boca.
Tus repentinos senos
desbordados,
el ansia fresca de tu sexo.

No me olvides,
puesto que amaste en el rumor espeso,
en la tiniebla de los párpados.
Demoraba tu boca
por mi sexo crepúsculos de besos.

Cierra la soledad,
los ojos y los labios. Cubre, si prefieres,
tus senos dulces y tu sexo.
No podrás olvidarme: lo sé bien,
calado como estoy de ti
y de sombras mojadas de recuerdo.