Les flors negres podran
adormir-se als teus peus
i somiar pel teu cos
raigs de llum
i de goig.
Ja s'esten la remor
que se'm fa lletra i cant
per pujar per la pell
estimada
i absent.
El teu bes encendrà
en els pètals porucs
un foc mort de verí
cobejat
i assassí.
I farem cap plegats
per l'ombrívol camí
que s'amaga pel mur
solitari
i dolgut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario