Sobre la teva veu,
la llum i els ulls,
tancats i tips
d'engrunes de silenci que s'esmuny
pels cabells foscos de l'oblit.
El camí de tendresa que la boca
et guarneix de lluïssor humida i fresca,
la cremor fugissera,
la fiblada plaent que els teus mugrons
regalimen de neu somiada i tova.
El teu cos habitat,
càlid i viu,
goig tremolós,
cim dels dolços ofecs,
delers, desitjos.
El diamant de l'orgasme
fúlgid i pur com una aurora,
net, poderós,
com una espasa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario