Extradició

Lliuraràs als meus llavis
la veu, humida i tèbia,
la buidor de la llengua,
serp xopa d'ombres.

I beuré pel teu ventre
espills porucs de llunes,
estels captius que vetllen
gemecs tancats als somnis,
crits esclaus fets de goig.

Amagaves els cossos
petits dels mots fugits,
lladres muts que extradites
a la presó dolça
del somriure que t'obro.

Lliures vull les paraules,
els espais que les cames
envaeixen al llit fresc i nu.
Siguin ara, estimada,
ocells d'ales daurades,
vols plaents de les pells
tatuades de sons i de llum!