Sentir de nou la teva veu

Només volia
sentir la teva veu, el goig que parla
des de les coves fresques del desig,
amagatalls de llums imaginades,
porugues, tendres,
buidors de sal i lluna,
fills de temps d'antuvi.
Tinc dins, amada,
el mussol dels teus somnis,
i les urpes
d'un embriac monstre dolç:
m'acaronen fent solcs
i sangs desfetes,
cançons vermelles
que vesteixen els temps
d'oblit i gana.
Quins feixucs cops
fa l'absència si brolla tan sobtada
i ens copsa
amb els ulls fondos i els crits.
Quina expansió de solitud i carn
i ossos ennegrits
pels orbes
acusadors que ignoren
i enllesteixen
la nostra mort, la fi absoluta
del desig i l'amor.