martes, 3 de abril de 2018

A boca plena

I dius que has d'esbrinar
pel cel de les esperes
empremtes de petons,
núvols de cendres.

I et dic que vaig triar
camí de flors i sang
pel cos que tens obert
com aigua i vela.

Cerquem els solcs del mar,
i els llavis i l'alè
fondran eternitats
d'instants i estrelles.

I al si de meu voltant,
del teu voltant endins,
beurem desig i foc,
a boca plena.

No hay comentarios:

Publicar un comentario