Ara

El silenci corcat
ens pluvisqueja
encenalls crus,
remors de falques
i carícies
agòniques
i eixutes.

Abans, sí, abans...
Potser ho recordes.
Humits, els llavis,
curosos, abocats
als cossos plens;
petons tibants
de fam i llum,
i espai de glaç
i boira ardent,
i sang que cerca
batecs de carn,
i crits de sal,
abans,
urgida i dolça.