A boca plena

I dius que has d'esbrinar

pel cel de les esperes

empremtes de petons,

núvols de cendres.

I et dic que vaig triar

camí de flors i sang

pel cos que tens obert

com aigua i vela.

Cerquem els solcs del mar,

i els llavis i l'alè

fondran eternitats

d'instants i estrelles.

I al si de meu voltant,

del teu voltant endins,

beurem desig i foc,

a boca plena.